Talaixà, el Salt de la Núvia i Santa Bàrbara de Pruneres

Més enllà dels gorgs, l'Alta Garrotxa amaga pobles que es van quedar buits, masos en ruïnes i ermites dalt dels cims. Aquestes dues rutes surten de Sadernes i et porten a l'Alta Garrotxa més salvatge.

Talaixà és un antic poble de muntanya, avui abandonat, amb l'església de Sant Martí i un refugi a uns 750 metres d'altitud. La circular més habitual surt de Sadernes pel pont de Valentí, puja a Talaixà, baixa per la Quera i el Salt de la Núvia fins a Sant Aniol d'Aguja i torna riera avall pel Gomarell. Són uns 14 quilòmetres i entre 600 i 750 metres de desnivell, segons la variant.

El Salt de la Núvia és un mirador espectacular sobre la vall, amb un pas estret i exposat equipat amb cadenes. Si tens vertigen, val més fer la ruta al revés i girar abans d'aquest tram.

L'ermita romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, restaurada, corona un cim entre la vall d'Oix i Sadernes. Un sender de gran recorregut hi puja des de Santa Cecília de Sadernes: és una pujada sostinguda, però des de dalt tens una de les millors vistes de tota l'Alta Garrotxa, amb el Bassegoda al davant.

Són camins de muntanya, amb trams de pedra solta i sense fonts segures: porta aigua i menjar per a tot el dia. Els senyals són els pals grocs d'Itinerànnia i, en alguns trams, el GR 11. A l'hivern, Talaixà pot quedar nevat.